viernes, 20 de mayo de 2016

Carta a Anna Gabriel

benvolguda Anna,

t'escric amb la certesa que aquestes línies aniran a parar al teu dispositiu mòbil, ordinador o l'eina que facis servir més habitualment, donada la teva actitud constant de proximitat a les tantes i tantes veus anònimes que poblem aquesta terra. Ja ho vaig fer amb l'ex-diputat, David Fernàndez, i, tot i no haver obtingut resposta, vaig rebre un "m'agrada" a twitter. Fet que, sense ànims de semblar irònic, em va consolar en certa manera. En aquest cas,  escric arran d'unes declaracions realitzades a RAC 1, després del rebombori que es va muntar per les imatges d'una parella practicant sexe a una estació de metro de Barcelona. 

En primer lloc celebro que creguis que no calia dotar de tanta magnitud a un tema tan irrellevant, amb matisos, és clar. Dic matisos perquè segueixo pensant que els mitjans de comunicació aprofiten qualsevol fet d'aquesta índole per allunyar la mirada dels problemes que realment afecten a tanta gent, com l'habitatge, la pobresa energètica i tota la llarga llista que, desgraciadament, coneixem i arrosseguem. Ara bé, l'acció d'aquella parella no és un acte que es pugui prendre amb caràcter innocent, perquè aquelles imatges representen la violència de la qual se suposa que tots en volem fugir. 

En aquelles imatges hi ha un dominant (el noi) i una dominada (la noia) que reflecteixen i evidencien idiosincràsia del masclisme establert i imperant a la nostra societat. El dominant tracta amb força i amb una actitud animalesca la dominada. No és un acte sexual comú, i molt menys és un acte amorós. És pornografia. Dura, violenta i gratuïta pornografia. Un viu paral·lelisme amb un dels negocis que mou més diners al món i que fomenta l'esclavitud d'éssers humans i el tràfic de persones. I que, per descomptat, degrada la figura de la dona i de l'home a mers objectes, desproveïnt-los de qualsevol valor, de la mateixa manera que ho fa un o una d'aquelles polítiques corruptes que tots us agraïm tant que denuncieu i ensorreu. Per la qual cosa, és un fet important si ens aturem a observar-lo des d'aquesta òptica. 

Però aquest no és el motiu de la carta, ja que, com bé dius, no deixa de ser una notícia sobredimensionada. Voldria concentrar-me en la continuació de les teves declaracions, on especifiques que la reacció de la caverna mediàtica és deguda al "puritanisme, la reacció conservadora i la moral cristiana regnant a la societat". Entenc que el context d'aquestes declaracions es produeixen en una emissora d'una família tradicionalment catòlica, conservadora, de dretes, burgesa, capitalista, neoliberal i, certament, reaccionària. Però tot i això, no puc evitar que em semblin injustes. Injustes perquè es torna a cometre l'error de la generalització desconeixedora de la realitat, en aquest cas amb el cristianisme. 

Amb tots aquells crisitians que també volem ignorar notícies així per a concentrar-se en el servei al col·lectiu social. Injustes amb tots aquells cristians que també som anticapitalistes, comunitaristes (que és el sentit original del que s'entèn per comunisme), tolerants, antisistema, crítics amb l'ordre de les coses establert, tal com ho era Jesús. Són injustes aquestes paraules teves, Anna, amb tot un col·lectiu que cada dia sortim al carrer per a reclamar justícia, per a servir a qui més ho necessita (i no per caritat, sinó amb amor i tractant de trobar una solució a la situació). Injustes amb qui entenem que no hi ha estima, amor, edificació ni cap benefici col·lectiu en aquelles imatges. Al contrari, segueixen sent el mateix de sempre. Segueixen representant el mateix de sempre. És Jesús, de qui he après aquests valors, molts dels quals penso que compartim. Per això, t'escric amb estima i cordialitat, amb la voluntat d'una edificació mútua, sense prejudicis ni bigues a l'ull, tan sols amb la voluntat de compartir les reflexions que van ocasionar en mi, cristià, les teves paraules. 

Gràcies.

No hay comentarios:

Publicar un comentario